Pel destí prefixat fa segles,
o por l’atzar de l’amor trobat unes hores abans,
o per la fèrtil innocència de la dona desconeguda,
per sort per a mi,
la vida em mata cada nit, puntualment.
Em gita un cable xicotet. El Xavo és una excusa.
Ell entra a la cambra i és una locomotora,
em posa d’esquenes i ja sap contar.
S’acarnissa amb mi, m’aixafa i em colpeja,
em fa pessigolles i s’até a les conseqüències,
m’amenaça amb la seua arma de dos dits,
certera en el seu agitat tremolor de principiant.
I jo m’entregue alçant les mans retudes.
I ell dispara el monòton esclafit de joguet.
I m’assasina sense pietat, compassivament.
Perquè mentre ell seguesca matant-me
seguiré vivint, amarrat al llit, cada nit.
El Xavo, ben lluny, és una excusa.
I en el día tan proper del darrer tir,
m’acomiadaré de la vida de dents fluixos,
del somrís moré que mulla els meus llavis.
I seguiré a la distància els seus passos,
que s’allunyaran buscant malucs que es rendesquen
a les seues mans amenaçants d’amor.
Ja no estarà més damunt de mi.
Jo estaré, potser, darrere, sagnant les velles ferides de bala.
La Dansa de la Vida
Des d’una vora del camí,
mentre mire els núvols romandre i canviar,
la sent, llunyanament reconoscible, passar pel meu costat,
fregant-me a penes amb nou fervor les velles cremades.
I si distrac un instant l’esguard de l’etern,
i abstrac la mirada en allò concret de l’efímer,
la veig.
La veig volar per avingudes amples d’urgències vàcues.
Envolar-se en airosos aeroports, buscant lluny allò que es troba a prop.
La veig entropessar-se i parlar amb mòbils morts de silenci.
Fumar en bars clandestins, mentre el semen germina
per a tossir la seua rutina d’irremeiables hotels.
La veig pujar a l’ascensor malhumorat dels dilluns,
baixar corrents les escaletes dels divendres,
saltant escalons de brisa fresca.
La sent llanguir en escritoris de pedra,
tancar-se en torns emmudits pee l’oli oxidat,
prosperar en llargues taules d’ivori i esbeltes siluetes.
La veig buscant la salvació eterna en remots casinos,
o en pous profunds i generosos d’il•lusions cansades.
La veig agenollar-se en esglésies que no s’humilien,
empal•lidir i tremolar, desobeir als inevitables hospitals blancs.
La veig, finalment,
esperar la nit per a ballar als cementeris innombrables.
El invierno de 1986 señala el nacimiento de las tertulias de "Els Dimarts literaris d'Arana", en el histórico Barrio del Carmen de la ciudad de Valencia, que animó con el manegador/manager oficial, Manel J.M. Romero. Pronto, a su calor, nacerían las reconocidas plaquettes de "La Forest d'Arana", cuya colección llegaría a más de cincuenta cuadernos representativos de la mejor poesía valenciana, dando lugar, además, a diversas ediciones colectivas (poetas valencianos por el No a la Guerra) y homenajes, como los tributados a los trobadores, Joan Valls i Jordà o Joan Brossa, y cuyas lecturas y presentaciones de libros, happenings y perfomances duraron más de cinco años consecutivos.
En catalán ha publicado por este orden: "Herbolari de silencis" (Miniatures de Lindes, 1978); "Mediterrània" ( Premi Pasqual Assins i Lerma, ed. Vila de Catarroja, 1979); "L'Alter Ego" (Ed. Fernando Torres, 1980); "Una Estança a Alessandria" (Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, 1982, Ed. El Cingle, 1983); "Prims Homenatges" (Iº Accèssit del "Vicent Andrés EstelIés", 1979. Ed. 3i4, 1984);"Les llimes de la Vosgiana" (Ed. de la Guerra, 1987); "Pagaràs els ous de cugul" (Premi Ausiàs March-Aj. de Gandia, 1987. Ed. 62, 1988); "La Terra Promesa" (Ed. Bromera, 1989); “Planetari” (Ed. La Forest d´Arana”, nº 25, València, 1992); “Iteràncies, interferències i grafitis (1993-1994)” (2on Premi II Certamen de Poesia “Vicent Andrés Estellés”, Burjassot 1995, Ed. Bromera, 1997); “Minimals” (Premi IX edició dels Premis de Literatura Breu, Vila de Mislata, ed. Ajuntament de Mislata, 1999); “Narcís de la memòria” [Premi Vicent Andrés Estellés XXIX Premis Octubre, 2000, ed. Eliseu Climent , col. Poesia 3i4, nº 104, 2000], Premi de la Critica de l’IIFV [Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] (2000); “El pou de la set que no assacia” (Russafes Nº 1, Rialla Ed, 2005); “El Quadern de Malta” edición bilingüe castellano-catalán (Ed. Libros de Alejandría, Buenos Aires, 2006).
Poemas y trabajos suyos han aparecido en diversas antologías, estudios y revistas especializadas. Ha traducido al castelIano y al catalán poemas de D.H. Lawrence, Rustebues G. Apollinaire, I. Bonnefoy, M. Dupastre, Michel Déguy, E. Pound, J. Donne, Ronsard, A. Lowell, G. Grass, Marta Zabaleta, Robert Gurney...
Compagina la docencia con el trabajo político, la traducción y la creación literaria. Desde principios del 2005 está empeñado en la confección de una Muestra bilingüe de la poesía argentina de la segunda mitad del s.XX desde la perspectiva de género, lo que le ha permitido ir traduciendo algunas de las voces más representativas de ese país.